La Bolera

Ramon Penna Casadó a la Bolera, any 1953. Foto propietat de la família Penna.La Bolera

Com definir la Bolera? Àrea recreativa de la Serra utilitzada principalment com a pista de ball per les festes d’estiu; també lloc per recitals, concerts, actuacions, diada dels caçadors, cine a la fresca, menjars populars, etc. A la pista, molts infants han fet les primeres pràctiques amb bicicleta.

La seva situació oberta a cara nord-est, malgrat que el terra sigui de formigó, amb bon temps, el lloc és calent al migdia, suau al tard i fresquet a la nit.

De dia, els arbres de l’escenari donen una ombra generosa; de nit, un actor va explicar que mentre actuava, a l’esquena del públic, veia aixecar-se una lluna plena gegant i curiosa, com si no volgués perdre’s la seva actuació. Quin espai més encisador, va dir.

Curiosament la població minva i les orquestres creixen, necessiten més parafernàlia i per aquest motiu el poliesportiu li va prendre el lloc com a espai per les festes d’estiu. Allí, tot està més a mà, però les generacions que han tastat la Bolera l’enyoren, la troben més acollidora.

 

Anteriorment: els Trullets

La primera informació verificada que tenim del lloc la trobem en una notícia de “La Vanguardia” de l’11 d’agost de 1933. L’escrit narra una sèrie d’actes de la Festa Major de la Serra a l’estiu d’aquell any. El paràgraf que ens interessa diu:  “Tarde y noche, por la Orquestina de Flix, se amenizaron extraordinarios bailes en el local «Trullets», cedido para tal fin por su propietaria la señora viuda de Martori.” Possiblement la celebració de balls en l’indret havia començat pocs anys enrere, però se’ns ha informat que la petició de permís als propietaris del mas d’Alerany es havia de fer anualment.

L’any 1933 els “Trullets” no tenen cap vincle amb la Societat Obrera; la mateixa notícia comenta com també organitzen balls al seu local. De fet, les ideologies dels assistents als dos punts eren completament contraposades.  El lligam començarà a prendre cos a partir del franquisme, quan l’edifici de la Societat és requisat per les “Centrales Nacionales Sindicalistas”. El seu nom perd l’adjectiu “Obrera” i la denominació “Societat” serveix només per designar l’edifici; amb la tutela de les autoritats locals, l’edifici servirà com a resguard per les festes d’hivern i els “Trullets” per les d’estiu.

Per entendre com era l’espai dels «Trullets» afegim una descripció i un dibuix:

Els «Trullets» ocupaven gran part de l’espai que inclou l’escenari de la Bolera i, més o menys, dues terceres parts del terreny que ocupa el magatzem de mas de Gabdà, la part restant del magatzem quedava dins d’una paret de maons que començava perpendicularment des de les parets de ca la Xima fins a una petita edificació emplaçada quasi al davant de la portalada principal.

Dels Trullets a la Bolera

Pels anys 50 Juanito “La Valera” munta una pista de bitlles a l’espai on ara hi ha les grades. Aquest entreteniment va tenir una durada de 4 o 5 anys i les noves generacions comencen a anomenar el lloc “La Bolera”.

A mitjans dels seixanta, intervé la figura inquieta de mossèn Redorat, aconseguint el permís de la viuda Martori per ampliar la part de la pista on era coster per guanyar espai per activitats d’esbarjo. A partir de llavors aquest espai es mantindrà lligat d’una manera o altra amb les activitats sorgides des de la Societat. L’ampliació és propera als inicis de la Hermandad de Labradores y Ganaderos de la Serra quan, el 1964, aconsegueix la demarcació del terme de la Germandat coincident amb el de la parròquia. L’any 1968 compren al CNS l’edifici de la Societat.

L’any 1973 es construeix el magatzem de mas de Gabdà, retallant un bon tros de l’espai dels Trullets.

Poc a poc la gent del poble sent el lloc com a propi. Des d’abans de la guerra civil, la  postguerra i fins al 2011 l’espai, de més avall com a «Trullets» o més amunt com a «Bolera» serveix de pista de ball per les festes major d’estiu de la Serra. Per fer ball, no calia anar a demanar permís; però si es necessitava fer alguna remodelació gran, s’acostumava comunicar-ho al mas d’Alerany, on sempre deixaven fer.

L’any 1997 el nou propietari del mas d’Alerany cedeix la propietat de l’espai a l’Associació de Veïns de la Serra, amb la condició de mantenir l’ús social mantingut fins aleshores.

El 2022, l’AV de la Serra es dissolt i cedeix la Bolera a l’Entitat Municipal Descentralitzada de la Serra d’Almos.